martes, 21 de enero de 2014

1ra Copa del Món a Suïssa, Verbier.

Cap de setmana de somni!




Ja hem entrat de ple a la temporada d’hivern! I jo, com gran part dels meus companys de la Selecció Espanyola, ho hem fet amb bon peu.

Aquesta vegada la cita ha estat a Suïssa, Verbier, on s’hi disputava la primera prova de la Copa del Món. Cursa Individual dissabte i Crono diumenge.


El dissabte vaig tenir la primera sorpresa. En no tenir massa referències respecte a l’any passat, no em podia ni imaginar quins podrien ser els meus resultats. No tenia ni idea del nivell dels meus rivals i, per tant, no podia comparar-me amb ells. Era inútil, doncs, fer hipòtesis o suposicions sobre com anirien les coses.


Va ser una cursa de 4 pujades que sumaven un total de 1600m+ (500m, 450m, 450m i 200m), amb tres trams a peu. El ritme al llarg tot el recorregut va ser bastant constant, i per part meva va flaquejar una mica a la tercera pujada.

Des de bon principi em vaig col•locar en segona posició intentant seguir a l’italià Federico Kiko Nikolini i m’hi vaig mantenir fins al final. El ritme de l’italià durant la prova va ser clarament superior al meu, així que a l’arribada em va treure 3 minuts i mig. Darrera meu em seguien dos italians, a més de 2 minuts.


 


Personalment em va sobtar moltíssim conservar  la segona posició fins a la línea d’arribada, perquè mai abans no havia obtingut un resultat esportiu tan bo en una prova de la Copa del Món i no m’imaginava fer-ho.  És per això que durant tota la cursa vaig anar acompanyat d’un munt d’il•lusions i emocions que es van desbordar en el moment de creuar la meta.







L’endemà hi havia la Vertical. Una pujada de 850m+ molt ràpida, amb molts trams planers, que creuava el poble de Verbier. (Cal destacar la implicació i excel.lent organització dels Suïssos ja que, a part de tractar-nos super bé, van fer passar la cursa pel bell mig del poble, omplint-lo amb neu, i va ser fantàstic disfrutar dels crits d’ànim dels espectadors).

Aquesta ha estat la cursa en la que he disfrutat més fins ara. Vaig ocupar la primera posició durant gairebé tot el recorregut, seguit d’en Federico Kiko Nikolini, que em va passar quan només faltaven 150m per l’arribada. Vaig acabar segon a 30 segons d’ell.







Com ja he dit, un cap de setmana de somni, premiat amb dues segones posicions, farcit d’emocions, acompanyat de gran gent i que m’obre les portes a nous horitzons... per continuar somniant.