Cap de setmana de
somni!
Ja hem entrat de ple a la temporada d’hivern! I jo, com gran part dels meus companys de la Selecció Espanyola, ho hem fet amb bon peu.
Aquesta vegada la cita ha estat a Suïssa, Verbier, on s’hi disputava la primera prova de la Copa del Món. Cursa Individual dissabte i Crono diumenge.
El dissabte vaig tenir la primera sorpresa. En no tenir massa referències respecte a l’any passat, no em podia ni imaginar quins podrien ser els meus resultats. No tenia ni idea del nivell dels meus rivals i, per tant, no podia comparar-me amb ells. Era inútil, doncs, fer hipòtesis o suposicions sobre com anirien les coses.
Va ser una cursa de 4 pujades que sumaven un total de 1600m+ (500m, 450m, 450m i 200m), amb tres trams a peu. El ritme al llarg tot el recorregut va ser bastant constant, i per part meva va flaquejar una mica a la tercera pujada.
Des de bon principi em vaig col•locar en segona posició intentant seguir a l’italià Federico Kiko Nikolini i m’hi vaig mantenir fins al final. El ritme de l’italià durant la prova va ser clarament superior al meu, així que a l’arribada em va treure 3 minuts i mig. Darrera meu em seguien dos italians, a més de 2 minuts.
Personalment em va sobtar moltíssim conservar la segona posició fins a la línea d’arribada, perquè mai abans no havia obtingut un resultat esportiu tan bo en una prova de la Copa del Món i no m’imaginava fer-ho. És per això que durant tota la cursa vaig anar acompanyat d’un munt d’il•lusions i emocions que es van desbordar en el moment de creuar la meta.
L’endemà hi
havia la Vertical. Una pujada de 850m+ molt ràpida, amb molts trams planers,
que creuava el poble de Verbier. (Cal destacar la implicació i excel.lent
organització dels Suïssos ja que, a part de tractar-nos super bé, van fer
passar la cursa pel bell mig del poble, omplint-lo amb neu, i va ser fantàstic disfrutar
dels crits d’ànim dels espectadors).