Tot va començar el 18 de
gener, quan a Suïssa vaig pujar al podi per primera vegada a la prova
Individual, acció que vaig repetir l’endemà a la Cronoescalada.
Una setmana més tard, a Courchevel, els dies 1 i 2 de febrer, les meves expectatives no es van complir quan, afectat per un fort constipat, vaig arribar a meta en 4rt. i 5è lloc en la Individual i la Cronoescalada, respectivament. Degut al refredat, al mal de coll i a l’acumulació de mucositat el ritme que vaig portar durant el recorregut va ser més lent del que hauria volgut. Les cames no em responien i anava perdent posicions a mesura que passava el temps.
Malgrat el
desànim dels primers moments, i considerant el meu mal estat físic durant el
cap de setmana, després de moltes estones de reflexió vaig arribar a la
conclusió que els meus discrets resultats només havien estat un contratemps i
que tenia una setmana per recuperar-me bé.
El divendres 7 de febrer
es disputaven els Sprints. Mai abans no hi havia pres part a nivell europeu i
per tant no sabia quin podria ser el meu lloc a la classificació final. En la
categoria junior només es feien dues voltes al circuit. A la primera els
corredors sortien individualment en intervals de 30 segons i es classificaven
els 6 millors temps per disputar la final. La meva primera sorpresa va ser
assabentar-me que havia obtingut el millor temps en aquesta volta classificatòria.
Em vaig sorprendre molt i m’imaginava que al final les coses no anirien tan bé.
La veritat és que el fet de competir sis esquiadors a la vegada em feia
respecte.
A la línea de sortida no sabia com encarar la cursa, quina tàctica utilitzar... Imagino que va ser per tot plegat (dubtes, incertesa...) que em vaig situar en l’última posició fins a la meitat del recorregut. En no tenir problemes tècnics i augmentar el ritme d’una manera considerable durant el tram a peu, em vaig col.locar segon i vaig arribar a dalt al canvi primer. Quaranta segons més tard, el temps just de la baixada, ja havia guanyat el meu primer or a la tercera prova de la Copa del Món d’Esquí de Muntanya de la temporada 2013-2014. Increïble!
L’endemà, a la prova Individual, vaig aprofitar alguna
errada tècnica a l’inici de la cursa del meu rival italià, Federico Nicolini,
per situar-me al capdavant de la carrera. Vaig aconseguir mantenir la distància
que ens separava durant els 1300m.+ i la vaig conservar fins al final. Apretant
les dent de valent a l’última pujada intuïa una altra victòria, molt propera,
però no va ser fins el moment de creuar la meta que la vaig veure clara.
Fantàstic!
El resum d’aquest cap de setmana rodó van ser dues medalles d’or a la tercera prova de la Copa del Món, que em situaven en segon lloc de la classificació general, a 5 punts del primer.
I sense gairebé descansar, una setmana més tard, ja tornàvem a competir. Els passats 14 i 16 de febrer es va disputar a Andorra el Campionat d’Europa d’Esquí de Muntanya, el plat fort de la temporada, el cap de setmana pel qual ens hem estat entrenant durant tot l’any, els “Europeus”.
El divendres va tenir lloc la Vertical a Arinsal, una pujada de 750m.+
amb un pendent força regular, ni massa pronunciat ni molt planer. Va ser una
cursa molt ajustada en la qual vaig aconseguir la segona posició, tot i no
haver estat al 100%. Medalla de plata. Genial!
El diumenge, la Individual. Per a mi córrer a Andorra és
com córrer “a casa”. Acostumat a competir a l’estranger, on no et coneix ningú,
l’escalf dels ànims d’amics, familiars i coneguts em va transmetre un plus
d’energia que de ben segur em va ajudar a aconseguir el primer lloc.
La meteo no era favorable i per molt que em conegués les baixades anava
perdut, igual que tots. La neu, però, era bona. N’havia caigut un pam la nit
anterior i, malgrat que feia vent a les parts superiors, la temperatura durant la
cursa va ser agradable. Nevava feblement i la boira impedia la bona visibilitat
del relleu. Tot i això em vaig situar al capdavant de la prova des de la meitat
del recorregut i vaig mantenir i augmentar la distància amb els meus rivals
fins a creuar l’arc d’arribada.
Va ser una sensació única, irrepetible, extraordinària!
Acabar una cursa, mirar al teu entorn, veure’t envoltat de gent que coneixes i
et recolza, dels “teus”, sentir el teu nom pels altaveus i pensar...”Campió
d’Europa!!!” no té preu. L’èxit esportiu més gran aconseguit fins ara.
Espectacular!!!
Molt intenses també van ser les emocions experimentades al llarg de la
prova, notar la força que es genera dins teu i que t’anima a no defallir, a no
afluixar el ritme; la percepció que et fa veure com pot arribar a costar car
qualsevol petit error i quina recompensa tan gran pots aconseguir si no el
comets.
I tota aquesta barreja de sensacions tan poderoses, tota la tensió
viscuda i acumulada van transformar-se en un sentiment magnífic en creuar la
meta...una ALEGRIA INDESCRIPTIBLE!!!
No em queda res més que felicitar a tot l'equip pels resultats aconseguits durant aquesta temporada i donar-vos les gràcies pel màgnific ambient que es respira dins l'equip.
I donar les gràcies a tots vosaltres, amics, companys, familiars ... ja que sense vosaltres no hagues sigut possible :)
ISMF
Ski-Alper
